{"id":2979,"date":"2018-06-25T16:42:27","date_gmt":"2018-06-25T14:42:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cafur.es\/blog\/?p=2979"},"modified":"2018-06-25T16:42:27","modified_gmt":"2018-06-25T14:42:27","slug":"edificis-amb-historia-carrer-placa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/skills-crush.com\/cafur\/edificis-amb-historia-carrer-placa\/","title":{"rendered":"Edificis amb Hist\u00f2ria: Carrer Pla\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Carrer Pla\u00e7a<\/u><\/strong><\/p>\n

bosch.capdeferro arquitectura<\/p>\n

\u201cAcaba de salir de su casa, que forma parte de un enjambre de barracas situadas bajo la \u00faltima revuelta, en una plataforma colgada sobre la ciudad: desde la carretera, al acercarse, la sensaci\u00f3n de caminar hacia el abismo dura lo que tarda la mirada en descubrir las casitas de ladrillo. Sus techos de uralita empastados de alquitr\u00e1n est\u00e1n sembrados de piedras. Pintadas con tiernos colores, su altura sobrepasa apenas la cabeza de un hombre y est\u00e1n dispuestas en hileras que apuntan hacia el mar, formando callecitas de tierra limpia, barrida y regada con esmero\u201d. (1)<\/sub><\/em><\/p>\n

\"Carrer<\/p>\n

\u00c9s poc freq\u00fcent, per un barcelon\u00ed del pla, enfilar-se a passejar-se per les costerudes pendents de Vallcarca, la Salut o el Carmel, i descobrir aix\u00ed el conjunt de turons inserits en la trama urbana de la ciutat, de la que en despunten els cims pelats de vegetaci\u00f3 i d\u2019edificaci\u00f3. S\u2019ha de dir per\u00f2, que l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s molt recomanable; sortir a desintoxicar-se dels excessos de disseny i places dures per sentir-se com el protagonista de la novel\u00b7la de Mars\u00e9, que somiava en l\u2019ascens social entre passejos pels turons o partides de cartes a l\u2019encara existent Bar Delicias. El canvi d\u2019estatus l\u2019havia de portar dels laber\u00edntics carrers del Carmel cap a Sant Gervasi, al costat de la seva estimada…<\/p>\n

Aquests barris emanen un desordre que els fa singulars per la seva irregularitat i heterogene\u00eftat en una ciutat cada cop m\u00e9s homog\u00e8nia on l\u2019espai p\u00fablic es regeix per un llibre d\u2019estil dif\u00edcil d\u2019esquivar. La major sorpresa per\u00f2, \u00e9s recon\u00e8ixer que durant m\u00e9s de 50 anys dels segle passat els turons del Carmel i de la Rovira han allotjat els principals nuclis de barraques de Barcelona. La seva dimensi\u00f3 nom\u00e9s era superada pels assentaments de Montju\u00efc i la platja del Somorrostro. La mis\u00e8ria en qu\u00e8 es va veure abocat el b\u00e0ndol perdedor de la guerra va provocar ingents despla\u00e7aments de poblaci\u00f3 del camp a la ciutat i de sud a nord, provocant estralls en la poblaci\u00f3 local i en la nouvinguda. Aquesta m\u00e0 d\u2019obra, imprescindible per la ciutat, malvivia d\u2019esquena a Barcelona i ho feia conquerint els espais residuals mentre l\u2019administraci\u00f3 mirava cap a l\u2019altre costat. (2)<\/sub><\/p>\n

Passejant es pot arribar al capdamunt del Tur\u00f3 de la Rovira, on recentment s\u2019ha dut a terme un projecte aparentment senzill de millora dels serveis i d\u2019ordre dels recorreguts d\u2019acc\u00e9s a la zona de les bateries antia\u00e8ries del Tur\u00f3. La proposta ha anat molt m\u00e9s enll\u00e0 aconseguint dignificar la mem\u00f2ria de l\u2019indret. Cal remarcar que l\u2019exist\u00e8ncia de barraques en aquesta zona, anomenada Mari\u00e0 Lab\u00e8rnia, va existir fins al novembre de 1990, i que el seu enderroc va deixar un seguit de rastres a la intemp\u00e8rie, rajoles que havien revestit cuines, banys i habitacions, enmig de la incipient vegetaci\u00f3 i de pintades fetes pels nous ocupants de la zona, fet que va mantenir el car\u00e0cter de degradaci\u00f3 fins fa pocs anys, quan es va comen\u00e7ar la muse\u00eftzaci\u00f3 de les bateries antia\u00e8ries que havien defensat la ciutat durant la guerra civil.  <\/p>\n

\"Carrer<\/p>\n

L\u2019enc\u00e0rrec del projecte d\u2019urbanitzaci\u00f3 corria el risc de fer caure la bellesa imperfecta d\u2019aquest barri informal en ser substitu\u00efda per un espai p\u00fablic m\u00e9s del cat\u00e0leg i subordinat a la moda imperant. No obstant, l\u2019equip bosch.capdeferro arquitectura va saber potenciar les qualitats i singularitats del lloc. A diferencia d\u2019un altre projecte ic\u00f2nic d\u2019espai p\u00fablic, la Place L\u00e9on Aucoc, a Bordeaux, on despr\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 detinguda del lloc, els arquitectes van decidir deixar la pla\u00e7a tal com estava (3)<\/sub>, aqu\u00ed es va buscar una via interm\u00e8dia, posant en valor les qualitats del lloc sense caure en excessos, de forma aparentment immediata: Resol amb gran sensibilitat una forta topografia, dotant l\u2019espai p\u00fablic de petites placetes que pertanyen tan al carrer com a les cases.<\/p>\n

Aquestes terrasses, generadores de noves activitats al carrer, conformen unes catifes de diferents especejaments que es relacionen amb l\u2019apropiaci\u00f3 i l\u2019\u00fas informal del carrer, com a reivindicaci\u00f3 de l\u2019apropiaci\u00f3 lliure i oberta de l\u2019espai p\u00fablic per part dels ve\u00efns. Si hist\u00f2ricament el fet de viure en espais tant redu\u00efts portava per necessitat l\u2019activitat al carrer, ara \u00e9s la domesticitat d\u2019aquest espai la que reclama la seva apropiaci\u00f3. Si aquests espais fa 20 anys traspuaven mis\u00e8ria i voluntat de canvi, actualment trobem espais sensibles al passat per\u00f2 que atenen a les necessitats presents amb una extrema intencionalitat de preservar el car\u00e0cter aut\u00e8ntic del lloc. La intervenci\u00f3 es completa amb la plantaci\u00f3 d\u2019arbrat i vegetaci\u00f3, fins ara reservada als patis interiors de les cases, que amb el temps donaran confort a la vida a l\u2019exterior, i amb una rampa descentrada de l\u2019eix del carrer per permetre l\u2019acc\u00e9s rodat de vehicles.<\/p>\n

\"Carrer<\/p>\n

El colof\u00f3 final per\u00f2 el trobem en arribar als b\u00fanquers, a l\u2019extrem superior del carrer. L\u2019espai muse\u00eftzat ha comen\u00e7at a c\u00f3rrer per les xarxes i guies tur\u00edstiques<\/a>, aix\u00ed com en nombrosos videoclips<\/a> o series de televisi\u00f3<\/a>. Un cop atretes totes aquestes mirades, sembla inevitable que la corrua de turistes que puja cap al Parc G\u00fcell allargui l\u2019itinerari i colonitzi un a un els turons a la cerca d\u2019espais singulars de la ciutat. Es desconeix si, tal i com narrava Mars\u00e9, els ve\u00efns tornaran a veure el tur\u00f3 poblat de nens del barri fent volar estels de fabricaci\u00f3 casolana. En tot cas, si torna aquesta pr\u00e0ctica, no ser\u00e0 fruit de l\u2019acci\u00f3 genu\u00efna del ve\u00efnat, sin\u00f3 per la premeditada i antiespont\u00e0nia il\u00b7luminaci\u00f3 d\u2019algun operador tur\u00edstic. El temps dir\u00e0.<\/p>\n

    \n
  1. \u201c\u00daltimas tardes con Teresa\u201d. Juan Mars\u00e9.<\/li>\n
  2. Descrit a \u201cEls altres Catalans\u201d. Paco Candel.<\/li>\n
  3. Place L\u00e9on Aucoc, Bordeaux<\/a>. Lacaton & Vassal Architectes.<\/li>\n<\/ol>\n

    M\u00e9s informaci\u00f3 sobre els assentaments de barraques de Barcelona al documental: Barraques, la ciutat oblidada<\/a>.  Sara Grimal i Alonso Carnicer. Atenci\u00f3 al min: 1:11:19, on es veu l\u2019alcalde Pasqual Maragall seguit de la comitiva municipal, al 7 de novembre de 1990 participant en l\u2019enderroc les \u00faltimes barraques del Tur\u00f3.<\/p>\n

     <\/p>\n