![\"pavell\u00f3](\"http:\/\/www.cafur.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/pavelo-de-la-republica.jpg\")
<\/p>\n
Aquest pavell\u00f3 havia servit per representar la Rep\u00fablica Espanyola el 1937. Amb un fort contingut pol\u00edtic, denunciava la situaci\u00f3 de guerra civil que estava vivint el pa\u00eds i tenia l\u2019objectiu d\u2019aconseguir aliances internacionals. Es van convidar artistes de renom internacional a exposar i fins i tot a crear obres in situ, en el que va acabar sent una de les concentracions d\u2019art d\u2019avantguarda espanyol m\u00e9s important de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 un cop acabat l\u2019esdeveniment, es va desmuntar sense deixar-ne rastre, la mem\u00f2ria del pavell\u00f3 va quedar en l\u2019oblit i les obres d\u2019art que s\u2019hi havien exposat van ser dispersades i moltes d\u2019elles desaparegudes.<\/p>\n
Pren especial import\u00e0ncia el treball realitzat pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i J.M. Hern\u00e1ndez Le\u00f3n, quan l\u2019any 1992 van rebre l\u2019enc\u00e0rrec de reconstruir el pavell\u00f3 per la cita ol\u00edmpica. Van seguir les fotografies en blanc i negre, la maqueta que se\u2019n conserva al Museu Reina Sofia de Madrid i els pl\u00e0nols de projecte, ja que els d\u2019obra s\u2019havien perdut, per fer una fidel reproducci\u00f3 de l\u2019original.<\/p>\n
El pavell\u00f3 original havia sigut projectat per Josep Lluis Sert en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019arquitecte madrileny Luis Lacasa. Fou constru\u00eft amb una gran limitaci\u00f3 de materials i temps, nom\u00e9s possible gr\u00e0cies a l\u2019aplicaci\u00f3 dels principis funcionalistes de l\u2019arquitectura del GATCPAC (Grup d\u2019Arquitectes i T\u00e8cnics Catalans per al Progr\u00e9s de l\u2019Arquitectura Contempor\u00e0nia), del qual Sert n\u2019era el principal art\u00edfex. L\u2019edifici va ser projectat amb materials f\u00e0cilment subministrables: bigues met\u00e0l\u00b7liques en serie per l\u2019estructura, planxes de fibrociment ondulat i vidre pels tancaments, i panells per l\u2019interior fixats amb cargols a la vista, tot atenint-se a les dimensions est\u00e0ndard d\u2019aquests i fent que el muntatge fos possible en un temps r\u00e8cord de nom\u00e9s 4 mesos, de mar\u00e7 a juny de l\u2019any 1937. <\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.cafur.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/imatge-01.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
El GATCPAC, fou un grup d\u2019arquitectes joves que van replantejar l\u2019arquitectura catalana del segle XX durant els anys vint, oposant-se a l\u2019estil anacr\u00f2nic de l\u2019exposici\u00f3 universal de Barcelona del 1929. Introdu\u00efren el racionalisme a la pen\u00ednsula, incorporant nous criteris i idees que s\u2019estaven forjant a Europa, alhora combinats amb el car\u00e0cter mediterrani propi i la seva arquitectura vernacular.<\/p>\n
Aix\u00ed, el pavell\u00f3 \u00e9s un dels m\u00e0xims exponents de l\u2019arquitectura del grup, ja que respon a la combinaci\u00f3 dels principis funcionalistes combinats amb elements de car\u00e0cter mediterrani com el paviment interior cobert d\u2019estores de fibra vegetal o la cobertura del pati, mitjan\u00e7ant grans tendals desplegables. Un altre enginy de Sert fou la construcci\u00f3 de la coberta amb una gran c\u00e0mera d\u2019aire, que incorporava un sistema d\u2019aspersors per refredar l\u2019aire i funcionava com un perfecte a\u00efllant t\u00e8rmic natural.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.cafur.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/imatge-03.jpg\")
<\/p>\n
El pavell\u00f3, format per un cos prism\u00e0tic elevat, consta d\u2019una planta baixa oberta i dos pisos de 30 x 10.80 m, ocupant una superf\u00edcie d\u2019uns 1100 m2 en un terreny de 1400 m2. Pensat com un contenidor buit per l\u2019art i la propaganda, tot el pavell\u00f3 estava organitzat en una \u201cpromenade architectural\u201d , un recorregut a trav\u00e9s de les obres d\u2019art conscientment disposades per a que el visitant an\u00e9s accedint a la informaci\u00f3 presentada.<\/p>\n
La promenade comen\u00e7ava en un gran porxo d\u2019acc\u00e9s que quedava unit al pati. Hi destacaven l\u2019imponent \u201cGuernica” de Pablo Picasso i \u201cLa Font de Mercuri\u201d d\u2019Alexander Calder. Es pujava amb una rampa – escala exterior fins a la segona planta, dividida longitudinalment per la meitat. S\u2019entrava per la secci\u00f3 d\u2019arts pl\u00e0stiques, i se seguia per les arts populars, fins a arribar a una escala que condu\u00efa a la primera planta.<\/p>\n
En descendir l\u2019escala, el visitant quedava enfrontat al gran mural de Joan Mir\u00f3 \u201cEl pag\u00e8s catal\u00e0 en rebel\u00b7lia\u201d una impressionant obra de grans dimensions, malauradament desapareguda, i sota del qual es podia llegir l\u2019himne Els Segadors. La planta primera, en canvi, estava completament dedicada a la informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant panells amb fotomuntatges, sobre diferents aspectes del pa\u00eds i als desastres de la guerra. Recorreguda aquesta planta, una escala exterior condu\u00efa al p\u00fablic al punt d\u2019inici.<\/p>\n
Si b\u00e9 en les Exposicions Universals del segle XIX s\u2019havien aportat avan\u00e7os arquitect\u00f2nics i t\u00e8cnics significatius, sobretot des del punt de vista de l\u2019enginyeria amb edificis com el Crystal Palace (Londres, 1851) o la Torre Eiffel (Par\u00eds, 1889), al llarg del segle XX fins al 1937 es poden trobar comptats exemples arquitect\u00f2nics interessants. Per\u00f2 el pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica, per la seva arquitectura, per les obres d\u2019art que s\u2019hi van exposar, pel seu sentit i esperit, va marcar una de les fites en la hist\u00f2ria de les Exposicions Universals.<\/p>\n
Josep Lluis Sert i Luis Lacasa, 1937. R\u00e8plica: Espinet-Ubach arquitectes, 1992.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.cafur.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/TW-1500x500-21-22-1024x341.jpg\")
<\/p>\n